Introducció
Durant el recorregut hem trobat molts garrofers, alguns als extrems de les parcel·les conreades, tocant el camí, i d’altres plantats de manera regular en disposició ordenada.
El seu cultiu és exclusiu de la mediterrània, i de fa molt de temps ha esdevingut una alternativa per determinades zones d’escassos recursos hídrics del litoral mediterrani El garrofer és un arbre de fulla perenne, sensible a les gelades però molt resistent a la sequera per les seves arrels profundes que sempre troben la humitat del subsòl.
Antigament s’utilitzava per fer pinsos per al ramat, aiguardent, mel, xarops i cataplasmes medicinals. Del garrofí (llavor) es feien gomes per a embenar les mòmies; i degut al seu pes estable, servia per a pesar les joies i l’or. La paraula Kilat és una derivació del nom àrab de Karat que equival al pes d’un garrofí.