Introducció
Som a sobre el tunel de Tapioles. A la nostra dreta, hi ha dos arbsuts junts de grans dimensions. Són càdecs (Juníperus oxycedrus).
El càdec, Juniperus oxycedrus, esquitxa per tot arreu, però aquí hi ha una densitat elevada.
És un arbust amb aspecte d'arbret molt semblant al ginebró. Els dos presenten unes fulles linears força punxegudes d'uns dos centímetres i mig. Es diferencien perquè en les fulles del càdec trobem dues línies blanques en lloc d'una (al ginebró) i perquè els gàlbuls (fruits) madurs del càdec són vermellosos (foto) mentre que els del ginebró són de color blau i més petits.
Creix sobretot en terrenys calcaris de terra baixa. Aquí, en aquesta pineda comparteix sotabosc amb llentiscles, romanins, aladerns i algun bruc d'hivern, sense contar el garric als llocs més solells i pedregosos com veurem més endavant.
Aquesta planta s'utilitza sobretot en ebenisteria. Els fruitets del càdec s’han utilitzat com els del ginebre en la medicina popular: diürètics, estimulants del ronyó, digestius, carminatius (gasos intestinals), cistitis i afeccions urinàries, reumatisme, gota, infeccions respiratòries, entre d'altres.
També se n’extreu l’oli de càdec de la destil·lació dels troncs i arrels gruixudes. Aquesta mena de suc xaropós i reïnós s’utilitzava per curar radicalment les llagues, afeccions cutànies i inflamacions articulars, tant en persones com en animals.