Introducció
Al costat dret del camí, observem el que queda d’un, ara ja malmès, antic forn de calç.
Per aprofitar la pedra calcària, entre els segles XVII i XIX, una de les activitats que ajudaven a l'economia local era la producció de calç, a partir de coure la pedra a altes temperatures.
En els forns més grans, es carregava aproximadament de 100 tones de pedra (en funció de les dimensions del forn). El combustible era brancam de pi i arbusts del sotabosc com les argelagues, càdecs, romanins... Es preparaven en format de feixines (se'n necessitaven unes 2000 per fer una cocció), us imagineu que net estava el bosc havent d'aconseguir tantes feixines. S'alimentava per la boca, un forat petit que es deixava havent tapiat la porta. Porta que es tornava a enderrocar per treure la cuita.
El foc no podia aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000ºC.
Es deixava refredar un parell de dies. S'enderrocava la porta que s'havia tapat i es netejava tot l'interior de cendres. La feina es feia a torns per parelles de calciners.
S'extreien unes 50 tones de terrossos o calç viva (en els forns de més grans dimensions), que en barrejar amb aigua tenia diferents usos: encalar parets, desinfectar pous, cisternes i corral; barrejat amb sorra es feia morter de calç per ajuntar pedres o revocar façanes.
Aquesta activitat va caure en desús cap als anys 60 amb la industrialització del procés.