Introducció
Observeu a la part de sobre de la pista un gran forat al terra folrat de pedra, es tracta de les restes d’un antic forn de calç. Els forns eren construïts ben a la vora d'un camí com en aquest cas, permetent un còmode accés i la ràpida distribució de la calç.
Els forns de calç eren edificacions de pedra seca on es coïa pedra calcària per obtenir calç viva que s’utilitzava per unir les pedres barrejant-lo amb fang a l’hora de construir parets, arrebossar façanes, desinfectar, encalar o bé per impermeabilitzar cisternes.
Es carregava aproximadament de 100 tones de pedra (en funció de les dimensions del forn). El combustible era brancam de pi i arbusts del sotabosc com les argelagues, càdecs o romanins, el qual es preparava en format de feixines.
A la part inferior del forn es construïa una cambra de combustió recoberta amb argila i aïllada de la part superior. A l’interior de la cambra de combustió s’anaven abocant les feixines de manera continuada per tal de mantenir una temperatura alta, arribant als 800-1000ºC, durant tot el procés que podia durar tres o quatre dies.
Finalment s’extreia la calç, es transportava amb carro i es deixava reposar amb aigua durant uns dies avanç de la seva utilització.