Introducció
L’ermita de Sant Miquel fou fundada per primera vegada per l’Orde del Temple al s. XII, però al segle XIII, els Entença, de la Corona d’Aragó van destruir totalment la vila de Vinebre i també l’ermita. Posteriorment fou reconstruïda l’any 1312.
Abolida l’Odre del Temple, l’ermita passa a pertànyer als monjos cartoixans d’Escaladei, els quals s’instal·len al municipi amb l’objectiu de produir vi blanc i de missa. L’any 1680, els mateixos cartoixans realitzen una nova reconstrucció de l’ermita, fent un edifici de planta rectangular d’una sola nau, amb absis poligonal.
Posteriorment, amb les desamortitzacions de Mendizábal, al segle XIX, el Bisbat de Tortosa es queda la planta baixa, deixant la part alta i els terrenys en mans del poble.
Durant la Guerra Civil Espanyola, va ser cremada, i posteriorment reconstruïda l’any 1961.
Destaquem de l’edifici el porxo amb bigues de fusta a l’entrada del temple, i el campanar ceràmic de cadireta a sobre de la porta.
A l’interior hi ha una imatge de Sant Miquel, al qual està dedicada l’ermita. Actualment l’aplec popular se celebra el segon dissabte del mes de maig.
Font: www.turismevinebre.cat