Introducció
Poc a poc, entre el pi blanc va apareixent un pi amb característiques diferents. Es tracta sobretot d’un bosquet de pinassa, que tolera els sòls calcaris, a diferència del pinastre, i suporta molt millor la sequera i l’aridesa, a diferència del pi roig.
La seva àrea de distribució és bastant fragmentada i en aquesta zona de les muntanyes litorals, entre Prades i els Ports, se’n troben bosquets però tampoc és molt abundant.
Fixeu-vos amb les restes seques que trobareu per terra: les fulles són molt més llargues i gruixudes que les dels pins blancs veïns. Les pinyes, quan són verdes, són més aviat còniques i presenten una bona envergadura quan són madures i cauen a terra. Presenta un tronc força recte i una copa més cònica i molt alta, deixant el tronc inferior molt descobert a mesura que va creixent.
La Pinassa és un arbre que s'ha plantat, per reforestar els boscos que haurien de ser d'alzines, per les seves interessants propietats per a la construcció. S'ha fet servir tant per fer cases, com en la construcció naval o ferroviària. També se n'extreia la reïna i es liquava en uns forns especials per fer una pega que s'utilitzava per impermeabilitzar recipients que conservarien aliments.