Introducció
Si et fixes, a la dreta del camí i una mica amagat entre els pins blancs, hi ha un majestuós pi pinyer. El seu tronc gruixut, tenint en compte que el creixement d’aquesta espècie és més lent que el pi blanc, ja ens indica que realment ens trobem davant d’un pi centenari.
El podem distingir dels pi blanc en primer lloc per la forma de bolet de la capçada, però també per les escames de l'escorça. Les escames del pi pinyer són molt més grans i de color marronós, que destaquen del color grisós dels arbres que l'envolten.
Quan aquest pi va començar a fer créixer les seves branques, els pins del voltant no existien. L’entorn ben bé podia tractar-se de camps de conreu de vinya o cereals. L'abandó de les activitats agrícoles ha donat pas al bosc que veiem ara al voltant d'aquest pi.
Els pinyons d'aquest pi són comestibles. Sabies que un pi com aquest pot donar una mitja de 4Kg de pinyons sense closca a l'any?. És un fruit sec molt preuat com a complement alimentari, de sabor intens i amb un gran contingut d'antioxidants i ferro.