Introducció
A principis del segle XX, poques dècades després de la construcció de la carretera de Vic i de l’arribada del tren, el Figaró va viure una etapa d’expansió del fenomen de l’estiueig.
Aquest fenomen va comportar la construcció de nombroses cases, però també de nous equipaments, com l’Hotel Congost, encarregat a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall per l’empresari d’origen italià Amadeu Pantaleoni.
Raspall va projectar un edifici noucentista de grans proporcions, obert als quatre vents. L’edifici està format per una planta baixa, dos pisos i una característica torre-mirador, amb una coberta composta a dues vessants.
Fixeu-vos en els elements decoratius de la façana, especialment en la combinació de maó i ceràmica vidrada, que contribueixen a donar personalitat al conjunt.
L’edifici també mostra com l’arquitectura s’adapta a les característiques del terreny. A causa del desnivell provocat per la proximitat del riu, es va construir un soterrani destinat als serveis de l’hotel.
L’Hotel Congost és, doncs, un dels edificis vinculats al fenomen de l’estiueig que va viure el Figaró durant les primeres dècades del segle XX, i un exemple de l’arquitectura noucentista present al municipi.