Introducció
Gaià, com tants altres municipis del Bages i de la Catalunya central, guarda en la seva memòria col·lectiva el record viu de les escoles rurals, unes institucions que van ser molt més que simples espais d'alfabetització. En un entorn marcat per la dispersió geogràfica i una economia basada en el camp, l'escola era el batec cultural i social que unia les masies i el nucli urbà.
En una època on les distàncies es mesuraven a peu i els camins de carro marcaven el ritme diari, l'escola representava l'únic punt de contacte permanent entre els infants de les diferents masies i el progrés educatiu.
La característica més singular era la convivència d'infants de totes les edats (dels 6 als 14 anys) en una mateixa estança. Aquesta barreja fomentava un aprenentatge natural on els grans ajudaven els petits, creant un esperit de col·laboració molt profund.
La figura del mestre o la mestra era, juntament amb el metge i l'alcalde, una de les personalitats més respectades del municipi. Sovint vivien al mateix edifici escolar, integrant-se totalment en la vida quotidiana del poble.
Dins el terme de Gaià han arribat a funcionar fins a quatre escoles al llarg del temps: la de Gaià, pròpiament dita, les dues dels nuclis de Galera i Sant Esteve de Vilaramó i la de la Vall de Vilaramó.