Introducció
L’edifici més antic de Gualba és la seva església parroquial, amb un absis i una façana romànics que es conserven encara avui. A dins, s’hi poden veure també elements gòtics a les naus laterals i un interessant retaule dedicat a sant Vicenç del segle XV.
L’església va viure una època d’esplendor al segle XIV, sota la influència dels bisbes Guerau i Ponç de Gualba. Al segle XV s’hi van afegir les capelles laterals i el campanar, que encara conserva una campana gòtica del segle XVI.
Malgrat que va ser cremada durant la guerra de Successió (inicis del s. XVIII), va ser reconstruïda mantenint les parts originals. Més tard, al segle XIX i als anys 50 del segle XX, es van fer reformes que van recuperar els elements romànics interiors, eliminant l’altar barroc.
Els diumenges, mentre hi ha culte, es pot visitar l’interior, on també s’exposen una creu processional del s. XVI, un reliquiari del s. XVIII i diversos elements decoratius fets per l’artista local Jaume Salichs, autor també de la placeta lateral.
En aquesta placeta, una gran pedra commemora els 900 anys de la consagració de l’església, feta l’any 1099 pel bisbe Berenguer, abat de Sant Cugat.
Ens detindrem davant de la torre del campanar per observar el rellotge de sol més important, tècnicament parlant, del terme municipal. És un rellotge esgrafiat en tres colors fet de sorra de marbre i calç. El va fer en Jaume Salichs l'any 1990. Conte la següent llegenda: “Compto el temps i el passat de cara a l’eternitat” que va escriure Mn. Pere Ribot. Porta un analema en forma de 8 que descriu la posició del Sol en el cel tots els dies de l’any des del campanar a les 12 del migdia, hora mecànica. També marca els solsticis, els equinoccis i les quatre estacions.
