Introducció
L’antic hostal de Cal Frare formava part de la xarxa d’hostals del camí Ral, punts de servei essencials a les antigues vies de comunicació. A l’Alt Berguedà, aquestes rutes seguien camins de ferradura, i la situació estratègica de la Ribera —l’actual Guardiola— explica la concentració d’hostals entre els segles XVII i XIX.
L’origen de Cal Frare es documenta el 1752, quan Francesc Amills obté el dret d’establir-hi hostal, fleca i carnisseria en uns terrenys propietat del monestir de Sant Llorenç. Al llarg del segle XIX, l’hostal passa per diverses etapes d’arrendaments, reformes i hipoteques, però continua vinculat a la família Amills.
El 1883 la propietat és venuda a l’empresari barceloní Esteve Noguera, que la transforma en obrador d’embotits de gran prestigi i millora l’hostal, atraient turisme urbà. Amb l’arribada de noves infraestructures al segle XX, Cal Frare perd protagonisme i es fragmenta en usos diversos fins a la seva venda definitiva l’any 2000.
