Introducció
Som al costat d’aquesta plantació de pollancres americans, de creixement ràpid i aptes per a fer pastes de paper i fustes aglomerades.
Cal Roio, es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins hidràulics anteriors (els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI).
A la Torre de Claramunt, la fabricació de paper havia començat ja en el segon terç del segle XVII, als molins de Joan Romaní, i al molí del Turó, a la vora de la riera de Carme. El floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII, de la mà de nissagues papereres.
A Cal Roio, la construcció de majors dimensions s'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. Els tres cossos d'edifici s'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant una tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera, i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer.
El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posterior de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.