Introducció
En aquest tram de la ruta la vegetació dominant és la carrasca, testimoni de la vegetació original d’aquestes muntanyes. Les mostres millor conservades de carrascar solen localitzar-se en sòls mancats d'interès agrícola per pendent excessiu, pedregositat o escassa profunditat del sòl, com és aquest cas. En les zones més pròximes a barrancs o amb terres més fèrtils enmig de les carrasques apareixen alguns exemplars de roure de fulla petita i algun auró negre aquí i allà.
Entre les carrasques que ens envolten hi trobem esparsos el garric, l’aladern, nogueroles i càdecs. Al sotabosc hi trobem el romaní, la jonça i el llistó.
Aquests petits boscos són illes de refugi i cria dels ocells, però també de sargantanes com la cua-roja, serps blanques, algun escurçó, i petits mamífers. Són doncs racons que cal respectar i conservar.