Introducció
Aquí, a la banda esquerra del camí i en un petit replà, creixen un conjunt de bonics lledoners. Si feu la ruta a la primavera, potser teniu sort, com nosaltres, i observeu algun oriol emprendre el vol. Aquests arbres d'escorça llisa i grisa, fulla caduca, allargada i una mica dentada, és molt habitual localitzar-ne prop de masies, tot i que també s'usa com a arbre ornamental en zones urbanes.
Són propis del sud d'Europa, nord d'Àfrica i oest d'Àsia, i s'han utilitzat tant per la seva fusta, pels seus fruits comestibles i per les seves propietats medicinals, però també per tintar de color groc teixits i per alimentar bestiar amb les seves branques i fulles.
La seva fusta dura i lleugera serveix per fer carbó, i eines del camp com forques i mànecs, i el seu fruit dolç i fosc quan és madur, tot i no tenir massa polpa, és bo per elaborar melmelades.