Introducció
La muntanya de Montserrat es va començar a forjar fa uns 50 milions d'anys, durant l'Eocè. En aquella època, la zona era un gran delta on desembocaven rius que arrossegaven còdols, sorres i argiles. Aquests sediments es van anar compactant amb un ciment calcari, formant una roca molt resistent anomenada conglomerat. A mesura que els Pirineus s'aixecaven, aquest antic delta va quedar elevat sobre el nivell del mar, exposant la massa rocosa a l'erosió atmosfèrica.
La silueta de "serra" actual és fruit d'un procés erosiu mil·lenari. La xarxa de diàclasis o esquerdes verticals, creades per pressions tectòniques, va permetre que l'aigua penetrés i, en congelar-se, esquerdés el conglomerat des de l'interior. Amb el temps, la pluja i el vent van anar desgastant les parts més febles, esculpint les emblemàtiques agulles i formes arrodonides. Aquesta combinació de sedimentació fluvial i fracturació tectònica ha convertit Montserrat en un relleu únic al món per la seva duresa i verticalitat.