Introducció
L’aqüeducte de les Cinc Sénies és una estructura elevada respecte al camí de les Cinc Sénies que transcorre entre la segona i la quarta sénia i en bona part del seu traçat presenta arcades de maó massís.
El seu origen es remunta al segle XVIII, quan la Mina de Can Noè i més tard de Can Boter, servia una única propietat coneguda com a Hortes d’en Boter. El 1775, amb motiu de la divisió de la finca en cinc parts per a cinc propietaris -les denominades Cinc Sénies-, es van fer les obres per allargar la mina existent i conduir l’aigua mitjançant un aqüeducte de vuitanta-una arcades a cadascuna de les hortes i augmentar així la capacitat de rec.
La part superior del mur o arcades segons el lloc, suporta la conducció d’aigua que encara està en funcionament tot i que alguns punts s’han reparat modernament. A cada sénia es troba un registre i una conducció de derivació amb arcades que porta l’aigua al safareig de cada propietari.
Adossada al mur, hi ha una font encara en funcionament.