Introducció
Meles meles
En aquests boscos, com a gran part dels boscos mínimament conservats de la regió paleàrtica, es belluga de nits, un mamífer rabassut. És el teixó que comparteix habitat i alguns costums amb el senglar. El teixó és omnívor, s’alimenta del que troba segons la temporada: fruits, arrels, cucs, insectes, rèptils, i quasi tot el que pot atrapar amb la seva modesta agilitat. La seva afició per la mel li ha donat el nom. Amb l’olfacte detecta els ruscs d’abelles que saqueja amb urpes i dents posant per davant l’encuirassat musell.
Aquest mustèlid viu amb grups familiars amb qui excava els caus. Caven amb les potes de davant i expulsen la terra amb les de darrere. Amb els anys les teixoneres esdevenen autèntics laberints subterranis, amb diferents entrades, galeries i cambres on descansen de dia i els dies més crus de l’hivern. A una distància prudencial, però no massa lluny de les teixoneres, excaven latrines. Són diversos forats, uns al costat dels altres, que usen fer les seves deposicions. Les latrines les usen repetidament tots els membres del grup i no les tapen a diferència dels felins.
En aquests camins argilosos, després dels dies de pluja, podem detectar la seva presència per les característiques petjades gravades al fang (Foto).