Introducció
Quercus faginea
En aquest encreuament de camins observarem aquest magnífic exemplar de roure de fulla petita. Aquest roure a diferència dels altres roures té la fulla petita amb el contorn amb forma serrada o amb una mica de punxa. És el roure que s’adapta millor a les condicions del clima sec. Les seves fulles no són ben bé caduques sinó que són marcescents. Aquesta condició significa que no perd les fulles a la tardor sinó que les aguanta fins a la primavera, durant el mes de març, moment que surten les fulles noves. En definitiva, l’espècie de roure més semblant a una alzina.
El roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià. Als Països Catalans hi ha tres espècies majoritàries més: El roure martinenc (Q. Pubescents) es troba a l’estatge montà submediterrani de les comarques del Principat amb clima discretament plujós i de tendència continental. Roure de fulla gran (Q. petraea) creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat. El roure pènol (Q. robur) es fa sobre sòls silicis, humits i profunds de les planes i fons de vall de les comarques catalanes més plujoses.