Introducció
Pinus Pinaster.
A la banda dreta del camí encara es poden observar restes de marges de pedra seca, els quals són testimoni de l’aprofitament per al cultiu d’aquestes terres en un passat no gaire llunyà.
Actualment l’espai dels conreus està ocupat per una plantació de pi marítim o pi de reïna. Aquest és un arbre de tronc recte i color bru fosc. Piramidal quan és jove. És el pi de creixement més ràpid i pot viure fins a 200 o 300 anys, la qual cosa fa que sigui molt emprat en repoblacions forestals, després d’incendis. Les seves pinyes (pinyes d’encendre), de forma cònica i de grans dimensions, són molt preuades per encendre foc ja que es consumeixen sense apagar-se.
La seva fusta, de poca qualitat, es fa servir per fer taulons, travesses de ferrocarril i caixes d’embalar. Els seus brots tendres es feien servir per alimentar el bestiar en èpoques d’escassetat.
De la resina s’obté la trementina comuna, molt utilitzada a la indústria química per fer vernissos i perfums.