Introducció
Normalment, em trobareu amagat entre la frondositat del bosc, quiet i silenciós, reposant a la branca d’un arbre vell o en algun forat natural del tronc. Prefereixo els ambients foscos i tranquils, perquè és quan cau la nit que començo realment la meva activitat. Allà és on cerco menjar: petits mamífers, ocells, amfibis o insectes, que localitzo sobretot gràcies a la meva oïda finíssima.
El meu plomatge és marronós amb taques fosques que m’ajuden a camuflar-me perfectament entre l’escorça dels arbres. Tinc un cap gros i arrodonit, amb uns ulls negres i molt grans que em permeten veure bé en la penombra. El meu bec és curt però fort, ideal per capturar i engolir les preses.
Quan volo, gairebé no faig soroll: les plomes especials de les ales esmorteixen el so i així puc sorprendre les meves preses sense ser detectat. Potser m’haureu sentit abans de veure’m: em comunico amb un udol profund i inconfusible —el típic “uuuh… uhu-uuuh” — que ressona pel bosc durant les nits tranquil·les (escolteu àudio).
Foto: Alexander Flume
