Introducció
“La capella de Sant Roc fou edificada pels amos de Codines i Bertrans amb motiu d'una forta epidèmia de còlera que va afectar el poble l'any 1854. Des del 22 d'agost fins al 15 d'octubre de 1854 van morir a Sant Boi de Lluçanès 71 persones (28 homes, 23 dones i 20 nens) que representaven un 7 % de la població. Un cop va haver passat l'epidèmia es va celebrar, el 4 de desembre de 1854, a l'església parroquial de Sant Boi, un ofici en record dels difunts de còlera, al qual van assistir més de sis-centes persones. També es va erigir una capella dedicada als advocats de les pestilències, sant Roc i sant Sebastià, en el terme del mas Codines.”
Goig a Sant Roc, advocat contra la peste, fam i guerra, venerat a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès:
Deu etern per sa clemencia
a Vos, Sant Roch, nos ha dat
perque'ns fosseu advocat
en lo temps de pestilencia.
Sent ja vella vostra mare
sens successió tenir
volgué Deu sos prechs oir,
també los de vostre pare;
y per voluntat divina
fóreu concebut y nat,
y per ells ben inculcat
en bona y santa doctrina.
...
Deu y la Verge Maria
invocan los mariners,
Sant Elm invocan aprés
en lo mal temps, nit y dia;
y aixi com en la tempesta
Sant Elm defensa la nau,
aixi Sant Roch deslliurau
aques poble de la peste.
Font text: Catàleg de Patrimoni de la DIBA