Introducció
Som davant del col·legi El Roser, actualment un centre educatiu concertat en actiu.
Aquest colossal edifici es va construir gràcies al llegat de Josep Puig i Cunyer, un home de negocis nascut a Breda, que va residir molts anys a Madrid on hi va fer fortuna i que va acabar residint a Sant Julià, amb la seva germana, alhora esposa de Francesc de Paula Benessat, un dels propietaris de la gran finca del Solà.
La idea inicial de l’escola era la creació d’una fundació de caràcter benèfic per la formació de capatassos agrícoles i un lloc de residència per nens orfes i pobres. Ja des dels inicis va ser portada per la congregació dels Fills de la Sagrada Família, fundada pel Pare Manyanet.
El seu cunyat i testamentari, i un dels propietaris de la finca del Solà, Francesc de Paula Benessat és qui va encarregar el projecte a l’arquitecte Manuel Vega i March perquè Josep Puig i Cunyer va morir abans. Inicialment el projecte era "Colegio Asilo-granja Agrícola". El 25 de juliol del 1894 es va iniciar la construcció de l’escola, i el Bisbe de Vic, Josep Morgades, va posar la primera pedra. L’edifici ocupava 7500 m2 i va tenir un cost de 556.767 pessetes, uns 3.346 euros.
Cal destacar la figura del Pare Manel Cazador i López, que va viure a Sant Julià des del 1897 al 1956, estudiós d’agronomia, física i astronomia, va dirigir l’observatori del col·legi del Roser. Aquest observatori va ser el primer que s’instal·là a la comarca d’Osona i estava en permanent contacte amb altres observatoris de la resta del país.
La filla de Francesc de Paula Benessat, Concepció Benessat i Puig, es va casar amb Josep M.Bofill i Pitxot. Va ser llavors quan la família Bofill s'introdueix en el patronat del Col·legi. Després de diverses generacions i fins fa poc temps l'arquitecte Ricardo Bofill formava part del patronat i després de la seva mort el seus fills. Actualment cap membre de la família Bofill en forma part.
El conjunt és d’estil modernista. El disseny és sobri i funcional, recordant el modernisme industrial, d’acord amb la finalitat per la que es va construir.
Estava pensat per una capacitat de 100 alumnes interns, que rebien ensenyament agrícola perquè arribessin a poder gestionar les explotacions agràries de la comarca.
La Capella del Roser és un edifici religiós, inaugurat el 1904, construït amb posterioritat a l’escola. Segueix les línies de l’estil neogòtic, encara que enllaça perfectament amb el conjunt d’estil modernista. Cal destacar el relleu del timpà de la capella “Jesús i els nens” obra de l’escultor Josep Llimona.
La primera etapa del Col·legi, és a dir, abans de la guerra civil, es mantingué l'esperit del projecte educatiu fundacional. El 14 de maig del 1937 la Generalitat de Catalunya es feu càrrec del centre pel fet de ser una institució educativa, si bé va estar a punt de ser confiscat per convertir-lo en hospital de sang per ordre de la Comandància General de Vic.
Durant el període de postguerra els greus problemes de supervivència amenaçaren la continuïtat del Col·legi. L'època més critica va ser la dècada dels anys 40.Un incendi va destruir la biblioteca-museu el 1958.
Foto: Reinhardhauke
