Introducció
Per descobrir-me, cal que llegiu les indicacions quan la vostra posició de navegació es trobi just a sobre de la icona del mapa.
Creuada la riera de les Anguiles, surt un camí a l'esquerre que, en pocs metres arriba a la base d'un pollancre. Mireu a les seves branques baixes.
Que sapigueu que només vinc a Catalunya a l'estiu per criar i després marxo a passar l'hivern al centre i sud d'Àfrica.
Estic per tot arreu, però les pollancredes properes als rius m'agraden molt. Faig el niu en forma de cistelleta en una forquilla a les branques més altes de l'arbre.
Em moc per la part altes dels arbres i no em deixo veure amb facilitat.
M'agraden molt les cireres i les figues, que vaig a menjar a primeres o última hora del dia.
És molt esquerp i difícil de veure. El millor és parar l'orella i provar de sentir-lo (àudio), i un cop localitzat cal esbrinar pacientment amb els prismàtics fins a veure'l entre el fullatge.
La femella és més verdosa i es pot confondre amb un picot verd, però el mascle és de color ben groc amb una franja negra a les ales i una taca també negra a l'ull.