Introducció
Abans l'alzinar era el bosc dominant. L'agricultura el va fer desaparèixer primer a les planes centrals i també als vessants suaus de muntanya. Les alzines que quedaven a la muntanya patien una forta pressió de l'home tant per aconseguir llenya com carbó. La fil·loxera va provocar gran abandonament de la vinya, que, a la muntanya va ser substituïda per plantacions de pi blanc que, amb el temps, s'han anat escampant.
Només a llocs de difícil accés i fons de valls, com aquest on som ara, l'alzinar encara perviu.
Els peus prims són el resultat de l'explotació que dèiem, però per sort encara resten arbres grans. Aquests arbres, com també passa amb els roures, tenen una elevada biodiversitat associada i són claus per la qualitat de l'ecosistema. Molts fongs, insectes, ocells i mamífers, mengen, dormen i es mouen al voltant de l'alzina.