Introducció
El turó del Pi, malgrat la seva modesta aparença, destaca per ser una formació de margues grises d'Igualada, donant-li una singularitat única. A més, és un dels punts més alts de la Conca, convertint-se en un mirador estratègic per observar Igualada i més enllà, fins a la comarca de l'Anoia i altres municipis properament situats. La seva primera menció es remunta al segle XII com a fita per dos molins, anomenada "Podio Morelli" o "Puig dels Moros". Aquesta ubicació va adquirir significat ja en època medieval, sent un punt de referència clau per a la població local. Després de ser oblidat durant temps, durant la Guerra del Francès el 1813, es va identificar com un lloc clau per controlar Igualada, reafirmant la seva importància històrica i esdevenint un punt defensiu en l'estructura bèl·lica de l'època.
S’inclou l’única imatge existent del Fort del Pi encara dempeus, en el tombant del segle XX. Es poden observar part del talús defensiu, les troneres del terrat i el finestral artiller encarat a Igualada.
