Introducció
Som al barri de Can Trist, i aquesta és la riera d’Hortons, la mateixa que abans hem seguit en el tram dels tolls i que un grapat de quilòmetres més amunt neix a Serrateix. Aquí es fondrà amb el Cardener fent la seva modesta aportació.
En aquesta raconada la riera s’omple de vegetació com la canya americana (Arundo donax) i el canyís (Phragmites australis). Aquí s’amaguen postes d’amfibis com el tòtil (Alytes obstetricans). És un petit gripau (5 cm com a màxim) que de dia s’amaga sota les pedres o en caus sota terra, surt al capvespre i durant la nit per alimentar-se d’insectes, cucs de terra i llimacs bàsicament
A les nits d'estiu el podem sentir cantar un so aflautat i rítmic, "tuuut", "Tuuut", similar al cant del xot. Una de les singularitats d’aquest petit anur és que la femella pon els ous a sobre de les potes del darrere del mascle, el qual les porta a sobre durant un mes i cada nit s’acosta als tolls per mantenir-ne la humitat. Passat aquest mes, deixa els ous a l’aigua d’on neixen els capgrossos.