Introducció
La Casa Vella de l'Obac és un antic mas origen del nom a la serra on es troba, amb una rellevància històrica evident. La zona va ser refugi dels habitants de Terrassa durant l'ocupació sarraïna.
En 1973 es van realitzar excavacions que van revelar una construcció antiga amb "opus spicatum". El primer assentament va ser una torreta defensiva construïda en el segle IX, i posteriorment va ser refugi d'Arnau Berenguer. Després de la pesta negra, es va convertir en un dels pocs habitatges de la zona i es va expandir amb l'annexió de masies pròximes més petites.
En els segles XVI i XVII, es va convertir en un dels principals latifundis de la zona, i en el segle XVIII, va experimentar un gran auge econòmic amb la viticultura i altres activitats.
Durant les guerres napoleòniques, va ser utilitzat com a caserna i posteriorment va ser reconstruït. En 1836, va ser incendiat i va quedar en ruïnes. Actualment, les ruïnes han estat restaurades i formen part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.