Introducció
Hem pujat 400 metres des que hem sortit del fons de la vall, som a 550 metres d’altitud a l’obaga de la cinglera de la Trona. Aquí es donen les condicions d’humitat i temperatura suficients per tenir una incipient vegetació eurosiberiana que conviu amb les plantes més purament mediterrànies. L’arbre més gros que tenim a sobre, de fulles caduques, palmades i toves, amb fruits alats a la primavera, és una blada (Acer opalus)(FOTO).
Al costat podem veure una alzina (Quecus ilex) de fulles persistents, petites i dures, exemple d’arbre purament mediterrani, ben adaptat a les condicions de calor i sequera. A l’altre costat del corriol podem veure un arbust de fulles brillants i dentades, que a la tardor fa uns fruits en forma de boletes vermelles i s’havia usat en decoracions nadalenques. És el grèvol (Ilex aquifolium) que necessita unes condicions d’ombra i humitat elevades i que aquí conviu amb altres arbusts més termòfils com el romaní o el bruc, de fulles petites i piloses per evitar l’evaporació.