Einleitung
Noteu alguna cosa estranya als boscos de pi que ens envolten? Són de pi negre tot i que també hi ha algun pi roig o rojalet.
El pi negre pot arribar fins a 2.300 m, depenent de molts factors: l'orientació, la duresa del vent o del fred, de la humitat i l'evaporació del sol, però sobretot de l'acció de l'home.
Som a la collada de Prats a 1.600 m i veiem que tan aviat n’hi ha com no. Si heu vist, a la part francesa hi ha llocs més alts que encara tenen bosc. També copsa l’atenció que la seva distribució, les geometries de la plantació i dimensions dels arbres no es corresponen amb un bosc natural. És evident doncs, que la mà de l’home tant tallant-los primer per afavorir pastures, com reforestant després per recuperar hàbitats forestals, hi és present.
Això és la gestió forestal i encara que no ens ho sembli, les diferents actuacions responen a objectius establerts per millorar la biodiversitat i l’estructura del forest sempre pensant que hi ha d’haver un rendiment econòmic per la gent del territori.