Einleitung
Cal Quitèria és una de les poques cases de pagès que queden dins del nucli urbà. Està situada al carrer de Vinyoles, 6, fent cantonada amb la rambla de Can Mora, avui encaixonada entre edificis. Va ser construïda entre els anys 1879 i 1884 per Josep Pahissa Claret, i el seu aspecte no ha canviat gaire d’aleshores ençà, tot i que ha desaparegut el molí de vent i una part de la construcció que coronava la casa. Tota l’ornamentació va ser realitzada per Francesc Arpí, de Cal Gerrer, el qual va aportar-hi un grapat d’elements, com ara els balustres, les llindes i les cornises.
A finals dels segle XIX, Sant Cugat vivia un bon moment econòmic, especialment gràcies a la producció vitivinícola. Aquest clima d’eufòria va fer que la població s’estengués , principalment, pel sector de la plaça de Barcelona. Una de les noves construccions va ser Cal Quitèria, feta a l’estil de la casa de pagès. Aquesta casa es podria considerar, doncs, una mostra del creixement autòcton del poble agrícola.
El seu nom sorgeix de les freqüents invocacions a la santa del fill d’en Josep Pahissa Claret, que repetia constantment: “valga’m santa Quitèria!”. Això va fer que la casa fos coneguda amb aquest renom.
El 6 d’octubre de 1934, quan revoltats del Bloc Obrer i Camperol van assaltar l’Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat va enviar un escamot de guàrdies d’assalt amb ordres de disparar contra l’edifici de la Casa de la Vila, que algú va descriure d’aquesta manera imprecisa: “...en arribar, la primera casa gran que veure és l’Ajuntament...”. L’escamot a pensar que Cal Quitèria era la Casa de la Vila i va disparar contra ella. Als voltants del migdia del dia 7 d’octubre, la família Pahissa va començar a sentir trets d’escopeta. El nét del fundador de la casa, Joan Pahissa Villadelprat, que llavors tenia 27 anys va explicar a Frederic Cabanas, segons recull el llibre Sant Cugat. Orígens i històries d’un poble i d’una família” el següent: “El meu germà i jo vam pujar al pis de dalt, on vam ensenyar un drap blanc en senyal de pau, i ells, pensant-se que ens havíem rendit, van fer l’alto al foc”. El llibre continua explicant que aquells homes, sortint de Cal Quitèria van seguir buscant l’Ajuntament, però tampoc amb gaire encert, ja que van confondre’l amb la Cansaladeria Juliana (carrer de Sant Antoni cantonada amb Francesc Moragas), i van tornar a disparar equivocadament, aquest cop perquè, com era tradició a les cansaladeries, hi havia penjada una bandera vermella a la finestra en senyal que havien matat el porc.
Els impactes van estar visibles a la façana de Cal Quitèria durant molt temps fins a l’actual rehabilitació de l’edifici.
Un cop conegut l’edifici, no podem evitar parlar de l’esvelta figura del xiprer que acompanya a la casa pairal. És conegut com el Xiprer de Cal Quitèria. Sembla com un sentinella que guarda la casa, sent un símbol d’hospitalitat, acolliment i espiritualitat a moltes cases pairals d’arrel històrica de Catalunya.
Antigament, com ja és sabut, el xiprer es considerava un símbol d’hospitalitat. Es plantaven xiprers a la porta de les cases pairals per indicar als viatgers que la casa els oferia menjar i a vegades llit i tot. A Catalunya hi ha una sèrie de tradicions, contes i llegendes que es refereixen al dret que tenien els pobres a passar la nit i hostatjar-se en algunes masies. Així, si hi havia un xiprer davant la casa, volia dir que tenien dret a un petit àpat, és a dir, vi, pa i una mica d’embotit. Si n’hi havia dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. I si n’hi havia tres, volia dir que, a més , podien passar-hi la nit.
A la major part de les masies s’hi trobaven habitacions per hostatjar els treballadors eventuals o altres visitants. D’altra banda, sempre era possible passar la nit a la pallissa. En algunes comarques es parla de la “cort dels pobres”, habitacions de la casa de pagès destinades a aquest fi. De fet, la relació entre pobresa i la casa començava des del moment de la seva construcció; quan s’estrenava algun habitatge, el primer que s’hi duia era pa i diners, que eren donats al primer captaire que es presentava. El compliment d’aquest ritual es creia que duia prosperitat i riquesa a la casa.
Aquest xiprer estava situat originàriament dins la propietat dels antics terrenys de Can Quitèria. La casa disposava d’un gran espai al davant amb horts i arbres entre la façana i la riera de Can Mora, i entre els carrers de Vinyoles i Girona. El xiprer s’alçava a la cantonada del carrer de Girona i davant de la rambla de can Mora. El febrer de 2004 es va urbanitzar la plaça i es construir un pàrquing subterrani, i a conseqüència d’això tot aquest espai i el xiprer van quedar afectats per les obres. L’Ajuntament, mitjançant especialistes i arboricultors i el promotor urbanístic, va traslladar el xiprer i una voluminosa massa de terra amb dues grans grues desmuntables a l’altra punta de la plaça, davant de la casa pairal, on actualment presideix la plaça de Can Quitèria.