Einleitung
Els arbres trobem a la plaça són els plataners. Els mateixos veïns van demanar permís a l’Ajuntament per plantar plàtans l’any 1874. Amb la iniciativa municipal es va millorar la plaça l’any 1909 i es van tornar a plantar plàtans. Actualment n’hi ha de centenaris, tot i que algun d’ells s’han anat substituint al llarg dels anys.
Es van plantar en una distribució geomètrica emmarcant la plaça i el seu interior en un espai de plantació que ofereix unes bones ombres. Tenen una formació estesa de paraigües, i en el passat havien arribat a cobrir tota la plaça com una gran ombrel.la.
Actualment n’hi ha alguns que ja no hi són, altres s’han substituït, en part a causa del seu natural estat fisiològic d’envelliment, i també per debilitament, ja que es troben en un medi urbà d’elevada compactació mecànica del sòl, amb diverses obres al seu entorn al llarg dels anys i amb un subsòl que no acaba de tenir les condicions idònies per al seu òptim desenvolupament. Cal considerar també que en períodes anteriors al retorn dels ajuntaments democràtics s’havien arribat a podar intensament de manera abusiva i innecessària, fet que va produir ferides que no arribaven a tancar i quedaven obertes. Això facilitava la penetració d’aigua de les pluges i humitats amb insectes i fongs de la fusta que provocaven la seva descomposició interna progressivament. Al llarg dels anys, es formaven cavitats que malmetien la fusta greument i debilitaven les branques, les quals de vegades no podien suportar el pes de la seva capçada i acabaven caient. Aquest procés malmetia l’arbre en general, escurçava la seva vitalitat, fent que morís abans d’hora o havent de tallar-los i substituir-los, com està passant amb alguns d’ells.
L’Ajuntament n’ha portat a terme un seguiment i tractaments continuats juntament amb la Generalitat de Catalunya per mantenir-los en les millors condicions possibles. Tenint en compte la seva evolució l’Ajuntament ha engegat un pla de restauració i de substitució progressiu d’aquests arbres, potenciant la forma estesa, proporcional i equilibrada de les seves capçades i preservant la identitat de marcat caràcter mediterrani d’aquest espai.
Fora de les ciutats sovint els trobem associats a ambients de ribera. El seu ràpid creixement el fa molt productiu. Principalment se'n fa pasta de paper, caixes de fusta per fruita i palets, mànecs per a eines, però actualment no s'explota gaire la seva fusta.