Einleitung
De manera natural, per sobre els 2200 m el pi negre ja és petit i li costa molt de fer-se. És on trobem el domini de les gramínies (festuques, càrex) que serveixen d'aliment als herbívors domèstics i salvatges (isards, llebres, muflons, ...) durant l'estiu. Però també són hàbitat de molts ocells i insectes. Per sota els 2200 m s'amplia el domini de les pastures tallant els boscos de pi. Si la pressió ramadera disminueix, els arbusts primer i els pins després recolonitza ràpidament l'espai.
Quan arriba el fred i les pastures es tornen grogues, el bestiar baixa a cotes inferiors. Ara pastura el que resta pels camps baixos i ja entrat l'hivern se'ls hi dona el fenc que s'ha dallat en aquests mateixos camps al llarg de l'estiu.
També és hàbitat de flors de muntanya, protagonistes a la primavera fins a mitjan estiu (segons les pluges).
Escampat aquí i allà veurem una mena de card: la cardiguera.(foto). La carlina o cardiguera no té tija i les fulles en forma de rosseta arran de terra tenen moltes espines. Als isards els hi agrada molt. Es troba penjada a portes de cases de poble i serveix per indicar el grau d'humitat ambiental. L'arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l'elaboració de vins i aperitius. El receptacle és comestible, com la carxofa.
Les de cotes inferiors són varietats més grans.
