Introducció
De manera natural, per sobre els 2200 m el pi negre ja és petit i li costa molt de fer-se. És on trobem el domini de les gramínies (festuques, càrex) que serveixen d'aliment als herbívors domèstics i salvatges (isards, llebres, muflons, ...) durant l'estiu. Però també són hàbitat de molts ocells, insectes i flors de muntanya. (des que marxen les neus fins a mitjans d'estiu, segons les pluges)
Per sota els 2200 m s'amplia el domini de les pastures tallant els boscos de pi. Si la pressió ramadera disminueix, els arbusts primer i els pins després recolonitza ràpidament l'espai.
Quan arriba el fred i les pastures es tornen grogues, el bestiar baixa a cotes inferiors. Ara es pasturen els prats de les valls, del voltant dels pobles, fins que entrat l'hivern, se'ls hi dona el fenc que s'ha dallat en aquests mateixos camps al llarg de l'estiu. Abans a ple hivern el bestiar es portava en camions cap a zones més càlides. Actualment es fan granjes per estabular els animals prop les zones de pastura.
També és hàbitat de flors de muntanya, protagonistes a la primavera fins a mitjan estiu (segons les pluges).
Escampat aquí i allà veurem una mena de card: la cardiguera.(foto). La carlina o cardiguera no té tija i les fulles espinoses formen una rosseta arran de terra. Als isards els hi agrada molt. Es troba penjada a portes de cases de poble i serveix per indicar el grau d'humitat ambiental. L'arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l'elaboració de vins i aperitius. El receptacle és comestible, com la carxofa.
Les carlines de cotes inferiors són varietats més grans.
