Einleitung
Aquí, a la muntanya, es feien conreus de secà: cereals i vinya. Oliveres i ametllers eren minoritaris. La vinya es va intensificar a partir del segle XVIII. Aquests vessants costeruts i solells eren perfectes. Barraques de vinya i els marges de llicorella, amagades entre la màquia i la pineda, ens parlen d’aquest esglaonament del terreny per afavorir-ne el conreu.
Amb la fil·loxera, la vinya va quedar reduïda i, moltes, abandonades. Aquesta plaga va entrar al Penedès cap al 1893 i va arrasar 885.000 ha de vinya en vuit anys.
Els cirerers, més recentment, van formar part dels conreus de Miramar i, posteriorment, els garrofers que servien per alimentar el bestiar.
A la zona de Sant Climent, les trames de cirerers i garrofers encara avui esquitxen el vessant. Aquí, va ser cap a mitjan segle XX que es va abandonar i s’hi va plantar la pineda de pi blanc que avui veieu.
La gestió forestal ha d’orientar aquesta transformació, afavorint la diversitat d’espècies, les classes d’edat i la recuperació de l’alzinar primigeni.