Einleitung
Aquest terreny pedregós i solell afavoreix formacions vegetals com la garriga, formada bàsicament per un arbust, el coscoll o garric (Quercus coccifera), i, encara més, afavoreix la màquia, formada per arbusts alts com el bruc arbori, l’aladern o el llentiscle. El garric és semblant a una alzineta petita i amb les fulles molt punxents. Sovint és tan densa que no s'hi pot passar.
En aquest ambient, els ocells més abundants (que sentim molt, però no es veuen) es mouen per dins els arbusts i fan petites volades entre ells: són els tallarols. El més comú és el tallarol capnegre (foto) i l'esquerp, però preciós, tallarol de garriga.
A les clarianes trobem romaní, lavanda i llistó. Aquí, en el terra calent, hi podem sorprendre algun llangardaix comú o sargantanes escalfant-se la sang; fins i tot serps inofensives com la serp blanca o la serp de ferradura, o d’altres de més perilloses com l’escurçó ibèric.
Mireu avall i adoneu-vos de com el bosc atapeït i jove va menjant-se les zones arbustives. Quan això passi, la fauna també es veurà modificada.