Einleitung
Sou en espai delta. No sempre ha estat així com el veiem ara. A l'edat mitjana era una zona d'albufera amb pastures, on dominava la ramaderia, i es coneixia amb el nom de les Marines.
És a partir del s. XVI quan l'agricultura va guanyant espai de mica en mica, ocupant primer els terrenys més allunyats de les llacunes i de les zones entollades. S'hi feia cereal, fruiters i fins i tot vinya.
Ja al s. XIX, l'agricultura fa un pas important amb l'arribada del regadiu pel Canal de l'Esquerra del Llobregat a Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Boi i el Prat. Però és al s. XX quan es produeixen grans canvis del paisatge i la producció agrícola passa a ser intensiva. S'afegeix la zona agrícola de ponent, de Viladecans a Castelldefels, regada per aigua de pous i recuperada de les depuradores.
Al delta del Llobregat, domina el cultiu d'hortalisses. La carxofa n'és el producte més destacable, però també d'altres com carbasses, cebes, bledes o enciams. Als hivernacles, sobretot, s'hi fa cultiu de tomàquets. Els camps de conreu estan protegits, la major part com a Parc Agrari, i actuen com a àrea esmorteïdora entre les àrees urbanitzades i els espais naturals.
A Viladecans es treballa per reforçar el vincle entre la ciutat i l'entorn agrari, promovent una relació més conscient, sostenible i respectuosa amb el territori. La plana agrícola és un espai viu, productiu i fràgil, i per això s’impulsen accions que en fomentin el coneixement i la valorització: des de la promoció del producte local i de temporada —amb iniciatives gastronòmiques i de sensibilització de la mà del gremi d’Hostaleria i de la xarxa comercial de Viladecans— fins al suport a la pagesia i la protecció activa del paisatge agrícola i dels hàbitats que el fan únic.