Einleitung
Al llarg del parc, les masses arbòries es distribueixen segons criteris de zonificació: pins pinyoners a la pineda, lledoners i plàtans a l’àmbit de la fira, freixes i àlbers acompanyant l’amfiteatre, i espècies ornamentals com la Gleditsia i la tipuana a la zona infantil.
La franja de la riera s’emfatitza amb alineacions de pruneres i cirerers. Als marges hi trobem arbustos típics de rambles mediterrànies com l’aloc i altres d’ambients litorals com els tamarius. Aquests últims també acompanyen passeres elevades com aquesta on som ara.
L’oloretum es compon de terrasses aromàtiques de romaní, lavanda, sàlvia, santolina i farigola que aporten color, olor i biodiversitat.
Els arbustos conformen límits, laberints i talussos. Zones atapeïdes d’esbarzers, murtra i alocs es combinen amb d’altres cobertes de gramínies com estipes i penisets, capaces d’estabilitzar els sòls i aportar textura.
El conjunt vegetal crea microclimes, introdueix biodiversitat i dota el parc d’una riquesa perceptiva que evoluciona al llarg de l’any. Aquí mateix on sou ara, en els prats que baixen cap a l'amfiteatre, vam gaudir de cotorres grises pasturant juntament amb coloms de bosc i fins i tot es va aixecar una parella de puputs que cercava cucs a terra.