Präsentation
El poble encinglerat
El municipi de Tavertet està situat a l’est de la comarca d'Osona, a la zona del Collsacabra, vorejant la llarga cinglera que es precipita cap a l’embassament de Sau, limitant amb els termes de Rupit i Pruit, Vilanova de Sau, l'Esquirol i les Masies de Roda. El poble de Tavertet, el nucli principal del municipi, situat a 870 m d'altitud, ha sabut conservar admirablement el seu aspecte antic i tradicional ja que va romandre aïllat i sense pràcticament carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. El seu creixement, durant aquestes últimes dècades, ha estat harmònic i limitat malgrat l'augment de l'estiueig i del turisme, mantenint una petita població estabilitzada d’uns 100 habitants permanents (2018). Situat en un entorn natural espectacular, arran de les cingleres que donen a la vall i al pantà de Sau, actualment és un nucli ben agençat i acollidor on es respira la seva idiosincràsia rural i arquitectònica. Conserva força cases que daten del segle XVI al segle XVIII, motiu pel qual va ser declarat Bé d'Interès Cultural.
Una de les riqueses patrimonials del municipi són els seus elements d'origen romànic: l'església de Sant Cristòfol (segle XI), situada al nucli del poble; Sant Corneli (segle XIII), situada damunt d'un assentament prehistòric; Sant Bartomeu Sesgorgues (segle XII) i Sant Miquel de Sorerols (segle XI). El llistat del patrimoni cultural i arquitectònic s'acaba de completar amb alguns elements d'estil gòtic i barroc ben conservats, com la gran masia de l'Avenc (segle XIII) i la torre de la Vall (segle XIII). Conserva, també, una bona quantitat de velles masies i pairalies documentades ja als segles XVI i XVII, amb bells elements arquitectònics.
S'hi conreen algunes petites superfícies dedicades al farratge i al cereal però l'abruptesa del relleu condiciona el fet que la terra de conreu no sigui la més destacada tenint-hi més importància les pastures i el bosc. L'entorn natural i paisatgístic, d'una gran conservació i harmonia visual, les abruptes cingleres i el mosaic agroforestal, dominat per les pastures, es complementen amb un predomini potencial de boscos de roure martinenc i espècies associades a les zones amb una major altitud o humitat, mentre que a les terres més baixes i exposades de les solanes apareix principalment l'estatge mediterrani dominat per l'alzinar muntanyenc.
Els principals esdevenimets festius de Tavertet són la Festa Major, el quart diumenge d'agost; la cantada dels goigs del Roser i la rifa dels Ous, el diumenge de Pasqua; la Trobada Gegantera, el tercer dissabte de juliol, i altres celebracions tradicionals com aplecs, benedicció dels animals per Sant Antoni...
Sabies que...?
A causa del seu aïllament, silenci i tranquil·litat, la seva situació arran de cingleres, les seves espatarrants panoràmiques i l'harmonia cromàtica i estètica del seu paisatge, ha estat sovint cobejat com un indret amb un deix tel·lúric i espiritual força explícit. Aquesta fama s'incrementà des del moment en què fou el lloc de residència del pensador Raimon Panikkar durant els últims anys de la seva vida.
No et perdis...
Les vistes del pantà de Sau i les Guilleries des del mirador de Tavertet. Per tornar-hi de tant en tant!
Què fer...?
La petita passejada fins al salt del Molí Bernat és del tot recomanable. Busqueu-la a l’app de Natura Local!
Quan anar-hi...?
Trieu, a poder escollir, un dia després de llargues pluges, ja que és quan baixen ben plens els nombrosos salts d’aigua que podem trobar al llarg de la seva cinglera.
Voltants...
A prop de Tavertet, podrem gaudir dels itineraris que trobarem a l’app de Natura Local per les rodalies de l’Esquirol i Rupit, aprofundint en el coneixement de les contrades del Collsacabra.
Wenden Sie sich an Telefone
Links von Interesse
Tota la informació oficial del municipi de Tavertet.
Tota la informació turística de la comarca d'Osona.
Espai web amb informació sobre el poble de Tavertet.
Accés a totes les revistes publicades d'aquesta capçalera durant més de 30 anys, amb molta informació i articles sobre el Collsacabra i Tavertet, lloc on es publicava.