Einleitung
Ens hem de remuntar al segle XV per tenir les primeres notícies sobre el cultiu d’arròs a la plana del Baix Ter. Tot i el risc sanitari del desenvolupament de malalties greus associades als mosquits, el rendiment més gran d’aquest cultiu respecte al blat, justifica el manteniment del cultiu d’arròs durant set-cents anys. Tot i això l’any 1837 una reial ordre prohibeix el cultiu d’arròs a tot l’Empordà, perquè erròniament se li atribueix la causa de la pesta.
Destaquem la importància d’aquest tipus de cultiu per la seva rellevància ecològica i paisatgística. La disposició d’aigua a l’arrossar el converteix en un ric ecosistema, a on la proliferació de plantes flotants i submergides atreuen gran quantitat d’animals aquàtics que alhora serveixen d’aliment a amfibis, aus i mamífers.