Einleitung
Així com els pins són colonitzadors recents, el margalló (foto) és una palmereta autòctona. És la palmera que té la distribució més meridional, més al nord, i troba aquí a les serres del Garraf el seu límit superior. Necessita un clima litoral temperat. És una espècie protegida.
Creix als terrenys calcaris secs, amb sòl prim i pedregosos. El seu creixement és molt lent. Rebrota de la base, el que la fa molt resistent als incendis. Les punxes que hi ha a les fulles protegeixen els fruits que es fan propers al tronc. Mascles i femelles són plantes diferents, per tant, només trobarem els dàtils a les plantes femelles.
Amb les fulles, abans, es feien escombres, estores i cabassos. La mèdul·la o tronxo del margalló és comestible i se sol prendre barrejada amb mel. Els senglars ho saben bé i sovint destrossen l'ull per menjar-ne el tronxo. També són bons per menjar els dàtils, que maduren a finals d'estiu.