Els salts d'aigua i la vinyes de Canaletes

Flag

Sots i torrents de l’espai protegit de les Valls de l’Anoia

Sortirem del petit nucli de Canaletes, de l’aparcament que hi ha a prop de l’edifici de l’ajuntament i de la plaça principal del poblet, on es pot deixar el vehicle còmodament.

Al cap de poca estona de sortir del poblet, tot just passada la font del Llorer, ens endinsarem ja pel bell mig d’un ambient més forestal, on abunda el pi i, en menys mesura l’alzina, petita avantsala del primer amagat salt d’aigua de la jornada, el salt dels Capellans, on podrem admirar la lenta obra que la natura ha anat forjant amb el resultat final del tipus de formació mineral que anomenem travertí.

Sortirem d’aquest primer sot per anar a buscar les altres ensotades valls que ens esperen tot flanquejant lleugerament la serra de la Teia, que les separa posant treva pel mig. El flanqueig ens portarà fins a poder travessar el torrent de la Bleda ben a prop ja del segon salt del dia, el salt de la Mala Dona, també formant un ombrívol i ensotat indret.

Continuarem pel vessant dret del torrent de la Bleda, ja que de moment no el deixarem de petja, tot i que no ens ho posarà fàcil i planer. A poc a poc anirem veient com el sot es va fent més profund, enmig de penya-segats més prominents, que de moment recorrerem i veurem des de sobre. Just a l’indret del torrent del Cargol, una continuïtat del torrent de la Bleda, però, deixarem l’altivesa i la llum per entaforar-nos literalment enmig del feréstec cor del torrent, en un descens curt però vertiginós que posarà a prova les nostres habilitats físiques, tot i que la presència de cordes ens hi ajudarà força. Serem al bell mig del feréstec torrent.

A partir d’aquí, corriols amunt, corriols avall, que ens portaran a veure els dos darrers salts de l’itinerari, ambdós d’una bellesa corprenedora, el salt del Cargol, al torrent del la Bleda, i el salt dels Cucs, al torrent de la Cremada, on podrem veure com l’aigua té la santa paciència d’anar modulant les canaletes per on troba sortida, a vegades ben capriciosament, a més d’un extensa proliferació de la bonica i sempre verda falguera anomenada, entre altres noms, capil·lera.

Ara ens tocarà pujar de valent, també ajudats per cordes, per tal de sortir d’aquests claustrofòbics sots. De cop, una altra vegada la llum mediterrània, la vinya i les pinedes, i, més endavant, els horitzons més oberts. El contrast és evident. Però si ja estem cansats, aviat podrem fer drecera i tornar al poble enllaçant amb el mateix camí d’on haurem vingut. Si no, el paisatge agroforestal, esquitxat de vinyes i oliveres, ens acompanyarà fins al celler de Can Feixes, on trobarem, si és del nostre grat, el resultat líquid de l’apreciat fruit dels ceps.

Ara ja, sense presses, anirem seguint un vial més concorregut, i, gaudint d’una cada vegada més oberta vista vers Montserrat, tornarem a entrar al poble de Canaletes pel cantó contrari d’on haurem sortit a l’inici. Ben tornats!