Einleitung
Les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) ocupen una part important del Lluçanès, i aquí en tenim una bona mostra. Aquest pi, anomenat roig pel color vermellós de la seva escorça, fa unes pinyes força petites si les comparem amb les pinyes de pins més mediterranis com el pi blanc o el pi pinyoner. El tronc pot assolir els 35 metres d'alçada i és molt recte ja que té un creixement monopòdic, que vol dir que només creix per l'extrem superior.
Una de les curiositats més destacables d'aquesta espècie és la seva àmplia distribució. A Catalunya no és pas l'arbre més comú, però el trobem sovint en zones de muntanya o d'interior una mica elevats, buscant zones més aviat fredes. Ara bé, podem trobar pins roigs des de la península Ibèrica fins a la Sibèria oriental, sent així una de les espècies d'arbre més significants d'Euràsia.
En aquest tram podem veure que s'ha talat una pineda de pi roig. Malgrat que ens pugui saber greu, el pi roig fa una de les millors fustes de casa nostra ja que el seu creixement monopòdic fa que sigui molt fàcil de treballar. El fet que s'aprofitin aquests boscos no fa menys interessant la biodiversitat que poguem trobar en aquest paisatge, sempre que es faci de manera sostenible.