Pujant la Serra de les Planes

Flag

Un fondal i una carena.

Sortirem per la Riera de la Rengla direcció el fondo de Cova Cremada i Coll d’Esteles. La filera de pous sortint del poble, als últims horts de les cases, ens fa saber que, encara que no ho sembli, l’aigua hi es.

Passem entre camps de vinya i erms, vistes a la Serra de les Planes, per deixar ben aviat la Riera de la Rengla i el fondo de la Cova Cremada que ens pujaria a la Serra de les Planes pel Coll d’Esteles. Anem a buscar el nostre fondo de la Riera de la Remuia. Després de l'encantador racó, de la font de la Fontana, el camí passa a ser la mateixa llera de la riera.

Entrem en el domini de la pedra i del garric. Tot i això, abans de començar a pujar la serra, encara podem trobar feixes de pedra seca, alguna barraca i algun corral. Fins i tot, un antic camí de bast, per sobre les feixes, servia per treure fusta i carbó del bosc. Testimonis tots, de com abans, el bosc era font de recursos i de com s’aprofitaven tots els racons de terra fèrtil. Allà on no es podia plantar, hi passava el bestiar.

A la serra de les Planes, on abans l’alzinar es carbonejava, ara hi domina el pi blanc al vessant solell. A l'obac, que baixa cap al Fondo dels Vidriers i el Pla de Can Revella a l’Ordal, encara hi trobem exemples d’aquest alzinar, ara impenetrable, acompanyat d’alguns roures a les parts més humides.

Baixarem de la serra pel camí de ferradura que coincideix amb el GR5 i alhora amb l‘antiga carrerada (camí de pas de bestiar oví i caprí) del Corral de la Roca que anava d’Olesa al poble de l’Ordal. Sortint del bosc de pi amb càdec i llentiscle, el camí va per la carena dels Penyalets, exposat al sol i envoltat de clapers amb garrics (coscolls) i savines.

Podem gaudir de les vistes del poble d’Olesa i els camps que l’envolten. Al seu darrere, direcció sud, les diferents serres del massís del Garraf, amb la Mola com a cim més destacat (535 m.) i la seva torre de guaita a sobre que la identifica.