Tornar

Pujant la serra de les Planes

Flag

Ruta

16/06/2014

Fitxa

Introducció

Un fondal i una carena

Aquesta ruta per les muntanyes del massís de l’Ordal posa en evidència la natura càrstica del terreny. Descobrirem un relleu característic d’aquest modelatge càrstic: ‘‘els Clapers’’. De la mateixa manera, veurem l’adaptació de la vegetació i la de l’home a aquests paisatges, tot passant per dos ambients propers però diferenciats: el fondal i la carena.

Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:

Tipología

Circular horari
Dificultat

Fàcil
Durada

2 hores 30 minuts
Pendent

250.00 meters

Distància

9.00 km
Tema

Flora i fauna

Geologia

Medi
Activitat

A peu
Valoració

Gràfic de pendents

Descripció

Un fondal i una carena

Sortirem per la Riera de la Rengla direcció el fons de Cova Cremada i Coll d’Esteles. La filera de pous sortint del poble, als últims horts de les cases, ens fa saber que encara que no ho sembli l’aigua hi és.

Passem entre camps de vinya i erms, vistes a la Serra de les Planes, per deixar ben aviat la Riera de la Rengla i el fons de la Cova Cremada que ens pujaria a la Serra de les Planes pel Coll d’Esteles. Anem a buscar el fons de la Riera de la Remuia. Després de l'encantador racó de la font de la Fontana el camí passa a ser la mateixa llera de la riera.

Entrem en el domini de la pedra i del garric. Tot i això, abans de començar a pujar la serra encara podem trobar feixes de pedra seca, alguna barraca i algun corral. Fins i tot un antic camí de bast per sobre les feixes que servia per treure fusta i carbó del bosc. Testimonis tots de com abans el bosc era font de recursos i de com s’aprofitaven tots els racons de terra fèrtil. Allà on no es podia plantar, hi passava el bestiar.

A la serra de les Planes, on abans l’alzinar es carbonejava, ara hi domina el pi blanc al vessant solell. A l'obac, que baixa cap al Fons dels Vidriers i el Pla de Can Revella a l’Ordal, encara hi trobem exemples d’aquest alzinar, ara impenetrable, acompanyat d’alguns roures a les parts més humides.

Baixarem de la serra pel camí de ferradura que coincideix amb el GR5 i alhora amb l‘antiga carrerada (camí de pas de bestiar oví i caprí) del Corral de la Roca que anava d’Olesa al poble de l’Ordal. Sortint del bosc de pi amb càdec i llentiscle, el camí va per la carena dels Penyalets, exposat al sol i envoltat de clapers amb garrics (coscolls) i savines.

Podem gaudir de les vistes del poble d’Olesa i els camps que l’envolten. Al seu darrere, direcció sud, les diferents serres del massís del Garraf, amb la Mola com a cim més destacat (535 m.) i la seva torre de guaita a sobre que la identifica.

Guiatge: Grup de Recerca Olesa Rural

Consells

TRAÇAT

Primera part de pujada a la serra de les Planes pel fons de la Remuia. Segona part de baixada pel camí de ferradura.
Pujada constant i baixada posterior també constant.
La baixada es fa seguint el PR5.

AIGUA

Al punt de sortida i, davant l’església, trobareu fonts.

PRECAUCIONS

Fàcil de relliscar. Terreny amb molta pedra fluixa.
Vigilar de no torçar-se el turmell.
A l’estiu, als clapers de pedres, els hi agrada prendre el sol als escurçons. (serp verinosa)

METEO

Evitar les hores de màxima insolació. A la baixada no hi ha ombres.

TERRENY

Molt pedregós. Sovint incòmode de caminar.
Pugem pel fondo d’un torrent.
Calçat resistent.

MATERIAL

Màquina de fotografiar. (Vistes sobre el poble i serres properes)
Prismàtics si us agrada veure ocells. (Ocells de garriga o algun rapinyaire com l’Àliga cuabarrada)
Uns pals de tresc un poden ajudar a estabilitzar la baixada.