Les carenes de Polinyà

Flag

Compendi de sensacions.

Reunim en aquesta ruta totes les propostes del municipi en una de sola. Tècnicament segueix sent fàcil i còmode, però cal estar disposat a caminar una estoneta més.

Sortim del nucli antic del poble, a la part alta d’una petita carena, al costat de l’església romànica de Sant Salvador. Baixarem al torrent de Can Rovira passant pel forn romà, i un cop creuat, enfilar-nos a la carena de Serra Berona pel costat de la masia de Can Querol entre el prometedor bosc d’alzines. 

Seguirem per la carena direcció sud amb precioses vistes sobre la Vall de Santiga per baixar a la riera que recull les aigües d’aquesta vall. Aprofitarem per acostar-nos al nucli monumental de Santiga.

Retornarem, riera amunt, entre plàtans d’ombra, pollancres i algun àlber per anar a buscar el camí que ens puja de nou a la mateixa carena, passant pel costat del mas enrunat de Can Lletger. A la riera, merles, mallerengues i algun rossinyol alegren el pas.

Entre camps i façanes de bosquetons de pi i alzina, arribem a la cruïlla anomenada ‘‘quatre camins’’ on passa el camí vell de Polinyà a Sabadell i que podia haver estat traça de la Via Augusta romana i posterior ‘‘Camí Reial’’. El podem fer servir per baixar a Polinyà si volem escurçar. És en aquests espais oberts on no resulta difícil de veure sobrevolar el xoriguer cercant petits vertebrats i insectes per alimentar-se.  L’aligot parat al llindar del bosc, cerca petits rosegadors pels camps. 

Ara les vistes a la serralada prelitoral, Montserrat, Sant Llorenç, cingles de Bertí i Montseny prenen protagonisme. Ens anem acostant a l’extrem nord del recorregut, on els boscos ocupen major extensió; llàstima que van patir l’incendi del 1982 i des de llavors no s’han desenvolupat com caldria. La diversitat florística, d’artròpodes i ocells és alta. Per aquesta zona, abans de baixar cap a Can Padró, s’han trobat restes d’un assentament Ibèric.

Tornem a Polinyà i des de Can Padró veiem ara com la Serralada de Marina s’interposa entre la Plana Vallesana i el mar. Pobles arrecerats com Martorelles o Sant Fost de Campsentelles, i a la dreta, Montcada i Reixac dóna pas al Besòs cap al mar.

Anirem baixant per aquesta carena suau, per sobre Can Pedró i Can Monistrol, entre camps de cereals i la riera de Polinyà a la nostra Esquerra. Per fi, arribem de nou pel costat del cementiri on la creu de terme ens dóna la benvinguda al costat de l’Església de Sant Salvador.