Einleitung
Gaudim de les vistes des del nord llunyà del Puigmal fins al massís del Canigó. A sota, la vall d’Hostoles amb Sant Feliu de Pallerols i la plana d’en Bas. Som al límit est de l’altiplà del Collsacabra.
Bon punt d’observació forestal de rapinyaires sobrevolant les capçades de la fageda.
El lloc on s’aixeca el santuari va ser durant segles el lloc d’encreuament de dos camins rals, el de Vic a Amer i el de Rupit a Sant Feliu de Pallerols.
El 1642, Joan Carbonés, pagès d’una masia propera, va col·locar en una balma de la roca d’en Claperol una petita imatge de la Verge. Trià aquest lloc perquè era molt freqüentat pels passavolants i perquè dominava tota la vall.
La devoció popular va anar augmentant de tal manera que, un any després, Carbonés hi va aixecar una petita capelleta. Des d’aquell moment, el santuari es va anar engrandint fins que al segle XVIII es va començar la construcció del temple actual i la de l’hostal, amb ampliacions posteriors els anys 1832 i 1847. El 1862 es va fer la benedicció de la nova façana neoclàssica de l’església.
L’any 1939 es va obrir la carretera que hi puja, la construcció de la qual va portar a terme el dinàmic i conegut mossèn Llampec, Mn. Miquel Bruns, que en va ser capellà custodi durant 25 anys seguits.
Font: blog Fermuntanya de Josep M. Camprodon