Einleitung
L’alzina, és excepcional. Els seus 36 mts d’alçada i la seva gran capçada, la fan de les més grans de Catalunya. Cal afegir-hi el bon estat de salut que presenta. Ha esdevingut un punt de referència en el camí de Sant Celoni a Olzinelles. De ben segur que la proximitat de la riera, l’ha beneficiat, igual que a la plataneda. L’activitat a bosc era variada i una de minoritària era la dels ‘‘pegaires’’. L’obtenció de pega es feia a partir de coure (no cremar) teies de pins i altres arbusts resinosos. Les teies s’apilaven verticalment a l'interior del forn i s’encenia per la part superior. El forat frontal servia per carregar i netejar el forn. L’escalfor feia sortir de l'interior de la teia la reina. Aquest primer quitrà, s’escolava per un orifici i un caneló ho recollia en una olla a peu de forn, on es feia una segona crema per eliminar àcids i altres substàncies inflamables. Tot seguit es deixava refredar, obtenint així el producte final, la pega. El procés durava un dia. La pega sòlida i negre, es tallava en fraccions i els traginers s’encarregaven de fer la distribució i la venta. El quitrà, servia de combustible per a llums; la pega per aïllar bótes de vi, impermeabilitzar el casc de vaixells, soles d’espardenyes, etc. Aquests forns de Can Valls, daten del s. IX. De fet ja se'n feia a l’Edat del Bronze, fins entrat el s. XX. El que no és clar, és que el seu emplaçament sigui l’original