Einleitung
El paisatge que hem vist i veiem ens recorda l'alta muntanya, als estatges subalpí i alpí, però res més lluny de la realitat. Hauríem de pujar a la cota del puig Moscós (1740 m) per entrar en el país del pi negre, i per sobre d'ell els prats alpins.
Així doncs, aquí a 1100 m, el que tenim és un paisatge completament transformat de fa segles per l'acció de l'home. Som al país dels roures, freixes, bedolls, trèmols, cirerers, faigs... però tots aquests s'han tallat per aconseguir prats de dall i de pastura pel bestiar.
El bosc, com podeu veure, queda arraconat als voltants dels torrents i als vessants més drets. Veieu la fageda sota Can Illa, a la vostra esquerra?. O el bosquet amb falgueres aquilines i ginesta que hi ha al fons del clot de la Font Vella que estem voltant?(foto).
A les parts més suaus s'hi emplacen els prats de dall i camps de conreu, amb formes poligonals i límits definits (murs de pedra, bardisses)(foto): límits que marquen la propietat i alhora serveixen per gestionar el ramat quan baixa de dalt la muntanya a aquests prats.
En aquests prats, quan són d'herba natural, abans de ser dallats hi ha una gran floració que atrau multitud d'insectes que atrauen molts ocells i rèptils que, alhora són el menjar de grans rapinyaires. Són ambients amb gran biodiversitat.
Fixeu-vos:
- L'herba és aliment de la llebre que alhora és aliment de l'àliga daurada.
- Els insectes són l'aliment de rèptils que alhora són aliment del petit xoriguer o la gran àliga marcenca.