Einleitung
Com veieu a banda i banda del camí i en tot aquest vessant del puig de Sant Joan, els prats de dall són el conreu principal. El bosc que veiem abans a l'Alta Garrotxa aquí ha desaparegut (s'ha fet desaparèixer) per deixar lloc als prats, cosa lògica quan la ramaderia ha estat un recurs econòmic tan important. Encara resten esquitxos de l'antic bosc amb freixes i cirerers silvestres (uns metres més endavant).
Aquests prats (de gramínies i/o lleguminoses) es dallen per recollir l'herba que es converteix, després d'assecar-se i fermentar dins l'embolcall de plàstic (formant boles), en fenc: l'aliment que es donarà al bestiar quan arribi l'hivern i hagin de baixar de les muntanyes nevades.
Baixant de les pastures naturals de muntanya, abans d'estabular-los, passaran unes setmanes en aquests prats que veieu, fent una última repassada als brots d'herba que encara siguin verds.
Un conreu important i reconegut a la zona, són les trumfes (patates).
Tot aquest ambient d'herba, prats i espais erms, és ideal per a una gallinàcia de muntanya: la perdiu xerra (foto). És cosina germana de la perdiu roja que viu a la muntanya baixa. Aquesta viu per sobre els 1000 mts a les muntanyes del nord del país. Una mica més petita i més discreta de colors que la perdiu roja, la seva dieta és semblant: gra, flors, llavors, insectes....
Autor: Johan Meyer, biologist