Einleitung
Per fi una finestra on poder veure el poble de Vilallonga amb el Puig de les Agudes a sobre mateix i, al fons, el sector del Concròs entre el Costabona i el Gra de Fajol.
Descobrim que no tot és bosc sinó que estem envoltats de prats. A partir d'ara es farà evident i cada cop més abundants fins a lligar amb les pastures de dalt de tot.
Com us dèiem al començament, els boscos originals es van tallar: bé per reforestar amb arbres més productius forestalment o bé per aconseguir zones de prats on fer créixer herba pel bestiar.
A les vores del camp, fent de tanca, hi ha els avellaners, freixes i on som ara, molts cirerers silvestres. És un arbre acompanyant als boscos de caducifolis i surt de forma aïllada o en petits grupets.
A la tardor prenen uns colors vermells molt visibles (foto). A la primavera, floreixen abans que surtin les fulles i també és un espectacle veure com esquitxen de color els boscos que comencen a treure fulles. Les fulles es diferencien perquè a la base, al costat de la cua, hi ha dues protuberàncies de color vermellós.
Les cireres, petitetes, són comestibles i ho saben bé els ocells del bosc: gaigs, merles, mallerengues..